Poble Lliure davant de la quadratura del cercle. S’acosten a la política però aquesta ve llastrada per temes que no ho són. Víctor Baeta (RV/PVE) ho analitza.

Poble Lliure davant de la quadratura del cercle. S’acosten a la política però aquesta ve llastrada per temes que no ho són. Víctor Baeta (RV/PVE) ho analitza.


La resolució de Poble Lliure analitzada per Víctor Baeta.

Poble Lliure, una de les dues principals ànimes de la CUP, ha celebrat avui a Barcelona la seua primera assemblea nacional, en la qual han marcat perfil i ha reclamat reformular el full de ruta i l’estratègia independentista. En la seua resolució, en allò que ens afecta als valencians, apareixen dos novetats que fins ara no contemplaven. La primera que la seua proposta de República dels PPCC, passa de ser Federal a Confederal. La segona, l’afirmació d’una voluntat per construir la República Valenciana independent, ells l’anomenen del País Valencià, que garantisca la plena sobirania de -diuen- “cadascuna de les parts del nostre poble” i en la perspectiva de “confederar el conjunt de territoris dels Països Catalans a mesura i forma que cada un d’ells puga decidir-ho lliurement”. Mai, fins ara amb aquesta resolució, s’havia proposat una República Valenciana i l’acceptació de la sobirania del… -i ací ve el primer problema apolític que té aquesta resolució- no del poble valencià, sinó de la sobirania “d’una part” del poble català que a l’inici de la resolució han definit així: “poble català (entès com a català, valencià i illenc)”.  Indubtablement amb aquesta resolució s’acosten a la política independentista però aquesta queda llastrada encara perquè no se desprenen de la poesia apolítica  identitària que va teoritzar el sociòleg i historiador Joan Fuster i  que els fa caure en incoherències polítiques.  Per als sobiranistes valencians republicans la definició del poble valencià és estrictament política, el poble valencià són els residents de l’actual Comunitat Valenciana. Com també és estrictament política la definició de poble català per als independentistes de CDC:  poble català són els residents de l’actual Comunitat Catalana. Però cal preguntar. Quin és el poble català per a Poble Lliure. Si fem cas al mapa que ells publiciten, on inclouen a Requena-Utiel i el racó d’Ademús, poden afirmar que per a ells el poble català són els residents de les actuals Comunitats catalana i valenciana, entre altres territoris que ells inclouen en el seu mapa?
És a dir tots els veïns de la meua escala, inclòs jo i la família manxega del meu replà , -pregunte a Poble Lliure- som catalans? Jo, com a sobiranista valencià republicà, puc defendre  que ell és valencià, políticament valencià, malgrat el seu origen manxec, com fan els catalans, amb trellat, amb els seus manxecs, però dir que ell i jo som catalans, políticament catalans, o pitjor encara ‘nacionalment’ catalans perquè ell i jo estem en terra catalana, que som de la Nació catalana… com poder dir-ho es pot dir, però per amistat farà un somriure i em prendrà per un humorista. Jo al meu veí i si les contradiccions amb l’Estat van en augment, podré aconseguir que deixe de ser políticament espanyol, com són la majoria de valencians, i esdevinga políticament valencià. Però fer-lo català em sembla un desficaci propi dels monstres que a vegades produeixen la raó,
En definitiva voler barrejar identitat amb política, en el nostre cas per als independentistes que ens volem despenjar de l’Estat espanyol, és un nyap. Sols és possible conrear la identitat sense massa problemes dins d’una proposta política si aquesta és espanyola, com fa Compromís i el BLOC, culturalment catalans, políticament espanyols, aixoplugats amb els espanyols d’esquerres.
Però si el nostre objectiu és, com fan els catalans, guanyar-nos als respectius residents per assolir les respectives  independències, cal fer política i deixar la poesia per als poetes.