STOP – PAREM “Els valencians estem patint un accelerat genocidi lingüístic i cultural”

STOP – PAREM

Els valencians estem patint en carn pròpia un accelerat genocidi lingüístic i cultural

Cap poble que renuncia a les coses pròpies pot anar molt lluny, perquè es divideix, s’autoanul·1a i perd força malbaratant la pròpia riquesa psicològica i material.

“Cada lengua que desaparece es una visión del hombre Y del mundo que desaparece” (Octavio Paz)

El menfotisme no és tolerància, ni cap altra virtut. Es peresa i debilitat. És un buit que s’escampa com a la mala herba per tota la societat i l’afona en una grisa i depriment mediocritat. I ja sabem com és de grisa –i alhora kitsch-. desvertebrada i depriment la societat valenciana (un “bon mos” perquè uns altres facen allò que vulguen dels valencians). Sempre amb inútils divisions interiors i sense unitat ni senderi per a actuar de cara a l’exterior.

STOP - PAREM "Els valencians estem patint un accelerat genocidi lingüístic i cultural"STOP - PAREM "Els valencians estem patint un accelerat genocidi lingüístic i cultural"

La nostra llengua segueix amplament marginada a tot arreu. Les lleis que teòricament la protegeixen són incomplertes per les mateixes institucions (ajuntaments, organismes autonòmics, Canal 9 … ).

Diu Martin Luther King: “…el negre de Montgomery mancava de consciència de la seua dignitat d’ésser humà. Havia acceptat que era inferior, que era normal el tracte irracional que rebia: que no estava massa malament el sistema injust que el segregava”.
I James Russell Lawell: “Són esclaus els qui tenen por de parlar a favor dels caiguts i dels dèbils” I Tàcit: “La marca de l’esclau és parlar la llengua dels seus senyors”.

“Durant els notres tres segles de Decadència -del XVI al XVIII- de renúncia a la nostra llengua…no tinguérem ni un savi, ni un poeta: vivint rellogats”. (Dr. Carles Cardó).



La nostra cultura i història són amagades i folkloritzades. Els mitjans de comunicació són manipulats per fer oblidar tot allò que no naix de I’Espanya profunda.

“Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure… la pròpia historia.” (Paulo Freire).
“La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble.” (Angel Guimerà).
“Pongan el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin se darán las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado” (Instruccions del Consejo de Castilla als corregidors, 1717, dirigida contra la vençuda Corona d’Aragó).

Els nostres balls i cançons són infravalorats, amagats, no subvencionats i susbtituïts (en ràdio i televisió, també a Canal 9) per uns altres com les sevillanes, molt respectables, però utilitzades sistemàticament per a ofegar el folklore de les altres regions -que tot i ser teòricament igual d’ espanyoles, sembla ser que no tenen dret a la vida-, amb el fi inconfessat de fer-nos a tots segons el patró festívol estàndard suposadament typical Spanish. Fem una crida als nostres conciutadans andalusos per no deixar-se tampoc manipular per aquests interessos bords. I els demanem igualtat i solidaritat. Cal promoure i recuperar els nostres càntics i danses de sempre: albades, valencianes, ball pla, etc.

“Perdre la individualitat pròpia i acabar en simple engranatge d’una maquinària és impropi de la dignitat humana.” (Mahatma Gandhi.)
“Els poders establerts tendeixen al control, unificació i explotació psíquica dels seus súbdits” (X. Rubert de Ventós.)
“Algunes vegades hem fet creure als nostres germans blancs que ens agrada la manera com èrem tractats. Però hem vingut avui ací per alliberar-nos…” (M. Luther King).
“Els forasters de Madrid et prenen la taula i et prenen el llit.” (Vell refrany popular.)
“Ells ens ensenyaren la por, per ells pansiren les nostres flors. A fi que la flor d’ells cresquera, danyaren i devoraren la nostra…” (Cròniques indígenes sobre la conquesta d’Amèrica pels castellans.)
“El peor desprecio es no hacer aprecio”. (Refrany tradicional castellà).

L’espoli econòmic n’és el per què de tot això: Pensem que la raó de fons d’aquests intents tan radicals per despersonalitzar-nos no és altre que el fet que el Govern central xucla quasi un bilió de pessetes netes anuals de la Comunitat Valenciana (en recapten fiscalment més que no n’hi reinverteixen). Donat que les regions de l’Espanya profunda són receptores de diners (al revés que les perifèriques), el Govern de Madrid podria tremolar de pensar que els valencians reclamaren allò que ens xuclen per a la seua administració improductiva i clienielista. Per això es dediquen cruelment a acastellanar-nos en la parla i fer-nos andalusos en els gustos festius.

STOP - PAREM "Els valencians estem patint un accelerat genocidi lingüístic i cultural"

I mentre ens venen quincalla com si fóra pedreria fina, ens vam quedar sense TAV (a banda de raons ecològiques, és clar que econòmicament la línea del mediterrani tenia moltes més possibilitats, apostar primer per la deficitària línia Sevilla-Madrid fou només una espanyola política de Felipe Gonzàlez); tenim l’A-7 (Alacant-Barcelona), l’autopista més cara d’Europa (a les Castelles i Sud tenen quasi totes les autopistas gratuïtes); la taronja està abandonada (tot i la riquesa que ha generat i que fins i tot mantingué el règim de Franco en l’època de la fam); el petroli de davant les costes de Castelló i Tarragona (davant mateix del port tarragoní és ben visible com l’extrauen des del fons del mar, per si algú no ho sap), que cobriria mes del 25% de les necessitats valencianes, és silenciosament espoliat per Madrid (amb el silenci còm plice de tots els partits, els “nacionalistes” inclosos) sense cap benefici per als valencians, i això ja dura més de 25 anys; la rneitat o més de les centrals nuclears existents a l’Estat afecten ben directament les terres valencianes, amb el perill d’un nou Txernòbil; els fons de compensació europea també van a parar quasi tots a les Castelles i al Sud; patim desindustrialització (quan la dramàtica reconversió de Sagunt, informes tan prestigiosos coro el de Kawasaki recomanaven exactament el contrari: potenciar els alts forns saguntins); el petit comerç és sistemàticament esclafat des de Madrid per afavorir el gran comerç francès (cosa que no és cap novetat, dura des del principi de l’entronització de la Dinastia dels Borbons, com a part del pacte entre l’Oligarquia castellanoandalusa i l’Estat-gran comerç francès); mentre que ací no cobrem per atur agrari, al Sud són invertits a fons perdut molts milions que no solucionen els problemas de fons perquè no volen tocar els interessos latifundisters: és la PER; les multinacionals han d’inscriure’s i radicar-se a Madrid, i també la borsa de Madrid té exorbitants privilegis respecte a les de València, Barcelona i Bilbo, a part que moltes inversions com el Metro o els Teatres i Museus “Nazionals” a Madrid són pagats majoritàriament per l’Estat, mentre que “a provincias” solen ser ajuntaments i autonomies els que paguen, o hi ha grans desequilibris d’inversions (per ex.: inverteixen més en aeroports a Madrid que al conjunt de tota la resta de l’Estat). Sense totes aquestes ajudes oficialistes de segles, Madrid no seria més que una població de les que té al voltant, com ara Toledo o Àvila. I encara ho veiem en detalls de tota classe, com ara el Reial Madrid -l’equip de les teles “nazionals”–emplaçades totes a Madrid- i del Govern central de sempre (sia el de Franco o el de Gonzàlez) tenia a la seua seu social -ho va descobrir una inspecció- xecs dels fons reservats del Ministeri de l’Interior del PSOE (el cas Di Stefano és també un precedent del tracte a l’equip espanyolista oficial, que sembla ser que paga els àrbitres amb diners que l’Estat central ens espolia: la mena de coses que fa sempre la Corte de los Milagros). La llista podria allargar-se molt més.

“País vençut que s’acomoda… s’ho deixa robar tot, a poc a poc: el seu nom, els seus costums, la seua llengua…no té dret que ningú li done cap suport….. (Claude Duclos).

Ens cal un grup de pressió valencià (lobby). Hem de votar ja, com a mal menor, partits nacionalistes. Diguem: “Valencians!: València.”

“Som els ases de Sòria, que van carregats d’or i mengen palla” (Tirant lo Blanc, Joanot Martorell).
“Hi ha un parell de coses que a ningú no li agrada que un altre li ho faça: mocar-se i governar-se” (Chesterton.)
“Y tocándome el dominio absoluto de les reinos de Aragón y Valencia se añade ahora el de justo derecho de conquista que dellos han hecho últimamente mis armas” (Felip V en el Decret de Nova Planta del Consejo de Castilla, 29-6-1707).
“Es tracta d’una antiga possessió. Però generalment no s’accepta que ningú que haja furtat una propietat durant molt de temps sia el més indicat per a seguir posseint-la” (A.E., escriptor irlandés, al Pearsons Magazine.)
“Un poble que vol ser feliç no ha menester de conquestes” (Plutarc.)
“És menester conservar la llengua i no oblidar-la mai perquè quan un poble perd la llibertat, si conserva la llengua, és com si conservara la clau de la presó” (Alphonse Daudet, “La dernière leçon de français”).

STOP - PAREM "Els valencians estem patint un accelerat genocidi lingüístic i cultural"

Finalment l’anticatalanisme seveix de cortina de fum i confusió per a evitar que els valencians imitem exemples reivindicatius mínims i pròxims, en concret el dels nostres veïns de Nord, i demanem, cívicament, justament i lògicament, les nostres coses avui segrestades.

Per tant, volen fer-nos odiosos els catalans. Per daurar-nos la píndola volen vendre’ns la nevera que els valencians som “graciosos” i els catalans “esquerps, antipàtics”, o coses per l’etil, però…

“No pas tot el que fa riure es graciós. De fet, què pot fer riure tant com un bufó?” (Ciceró).
“Hem vist la veritat crucificada…” (M. L. King).
“El negre fa mil esforços infructuosos; s’adapta als gustos (dels blancs)… adopta les seues opinions i, en imitar-los, espera (inútilment) passar a formar part de la seua cornunitat… (Alexis de Tocqueville, Democracy in America).

Però en el temps en què teníem els nostres propis reis, no havíem de menester aforasterar-nos, i èrem lliures. Alfons el Benigne deia a la reina castellana Elionor, muller d’ell: “-Reina, reina! Lo nostre és un poble franc, e no és així subjugat com és lo poble de Castella” (Francesc Eiximenis, Lo cristià)

El cronista valencià Gaspar Escolano escrivia el 1610: “Como fue poblada desde su conquista casi todo de nación catalana y tomó della la lengua por más de 300 años han pasado los este reyno debaxo del nombre de catalanes”.

O el bisbe castellonenc Josep Climent, el 1766: “Si bién se mira…casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con corta diferencia son unas mismas las costumbres y la lengua…”.

Per posar només un parell d’exemples relativament recents. En podríem posar molts més, i de més il·lustres, com el mateix sant Vicent Ferrer, que arriba a anomenar Catalunya la zona valencianoparlant del Regne de València: “E vosaltres los de la Serrania, que estats entre Castella e Catalunya…”. O Muntaner, qui escriu: “E aní en parts de Catalunya a prendre muller…” quan anava, des de l’illa de Sicília, exactament i directament cap a la ciutat de València.

A les Universitats de tot el món (sobretot a moltes nordamericanes i alemanyes s’estudia el català) s’ensenya que el valencià és una variant de la llengua catalana comuna. També els etnòlegs consideren catalans i valencians com un sol poble (les anàlisis científiques, per exemple, del RH, confirmen una íntima afinitat biològica). O els estudis molt detallats sobre el “Llibre de Repoblament” del Conqueridor.

“Catalans i Valencians, cosins-germans.” (Refrany popular)
“Mo’ne cap allà, català!” (expressió referida entre valencians)

No ens deixern enganyar per la premsa centralista que irresponsablement i cruelment vol atiar odis i sembrar verins a la nostra terra.



Ja n’hi ha prou de complex d’inferioritat, de rutina, que fa que molts de valencianoparlants s’adrecen entre ells en castellà : A què ve eixa vergonya o pors, eixa quincalla d’imitació?. Potser perquè les grans teles promouen sempre el castellà ni per a semblar “normals” ens indueixen a fer el que ensenyen per les grans teles?. Però és menester dir que els amos d’eixes teles són dos o tres grans bancs que ens xuclen els diners. Tals institucions ens han de dir què hem de pensar i fer i què és normal o no?. Allò fi i correcte és parlar la pròpia llengua a ca nostra.

“…todos los poetas antiguos escribieron en la la lengua que mamaron en la leche, y no fueron a buscar las extanjeras para declarar la alteza de sus conceptos; y siendo así, razón sería se estendiese esa costumbre por todas las naciones… ” (Miguel de Cervantes. El Quijote.)

Els nostres reis, com el fundador del Regne valencià, Jaume el Conqueridor, parlaven la nostra llengua, i també els nostres herois com ara Vinatea, guerrers ben valents i famosos com els almogàvers, agermanats i maulets, papes com els Borja, sants com sant Vicent Ferrer, mestres d’amor com Ausiàs March. Qui s’avergonyeix de sa mare perquè sia pobra, o de la seua llengua perquè ha estat marginada i perseguida? Tu, valencià o valenciana vas nàixer o t’has fet en viure ací, i ho has de ser amb la mateixa dignitat, igualtat i normalitat que un castellà o un francés a casa d’ells.

“Penseu que també nosaltres estimem la nostra llibertat… no podeu extingir 1a passió irlandesa per la llibertat”(P.H. Pearse. patriota irlandés).
“Els grans semblen grans perquè estem agenollats” (Canille Desmoulins).

Vols fer un esforç de cultura i solidaritat per dignificar el teu poble?.
ESTIMA EL TEU POBLE, ESTIMA LA TEUA LLENGUA

https://bracosoberts.wordpress.com/2015/07/17/stop-parem-els-valencians-estem-patint-un-accelerat-genocidi-linguistic-i-cultural/